jueves, abril 20, 2006

ESTANA


Por fin y después de mucho tiempo queriendolo hacer, mi padre me ha traido unas magníficas fotografías de ESTANA, pueblecito de la Cerdanya que da nombre a este mi Blog.

Además de las fotográfias hechas esta semana santa, tengo el orgullo de introducir los sentiminetos que le producen a mi padre estas tierras, sentiminetos que sin duda comparto, al igual que todos los sentimientos enormes que me unen a el. T'estimo pare i gràcies per aquestas lletras i fotos.

Estana m'agrades.
M'agrades perque,ets petita,ets sana,ets alegre,ets vella,ets antigua,ets verda,ets alta,ets lluny,ets freda,ets calurosa,ets sola, ets bonica, ets frestec,ets natura,ets com cal ... ets unica.
Estana ? Perque m'agrades tant ?


09/04/06

Un camí llarg i feixuc, ens porta a un llogaret encisador a on, mal comptades una vintena de persones, viuan aferrades a la natura.
Són, gent ferma, seriosa i pencaira.
Gent que viuen la seva vida depenent del que els dona la terra.
Terra emboltada de prats no massa grans, i un inmens i magestuos Cadí.
Muntaña guapa com poques.
A mitja alçada, dalt d'un turonet, una esglesia, acull al seu voltant un grapat
de cases, que Sant Climent amb benevolencia beneeix.
Es, Estana, un lloc on gaudir amb plaer dels cinc sentits, retrobar-te amb la natura i reconciliar-te amb la vida.
Val la pena anar-hi encara que el camí sigui llarg i feixuc.


09/04/06

Vist de lluny i d'aprop, pel davant i pel darrera, des de dalt o des de baix, hi ha pocs pobles com Estana llueix, sencill i humil, al mitg de la muntanya, arrasarat al Cadí i cara al Pirineu.
Als peus, la vall on hi corre rialler el Segre.
La vista no te fi, tan llarga és la mirada com llarg és l'infinit.
Es petit, llunyà i sol, cap cami hi pasa a Estana si a de anar.
Es petit,llunya i sol,pero no perdud, es a la Cerdanya.


11/04/06

Quinze cases, cinc famílies, tretze persones, una escola buida, una església sense servei, una font, i un restaurant sense pretensions.
Això és Estana.
Cases antigues fortes i fermes, que aguanten freds i tempestes.
Famílies amb anys d'histories i arrels molt fondes.
Persones, senzilles treballadores i solitàries amb ganes d'explicar-ho tot, la meitat grans, les dames velles, joves pocs, infants cap.
Corrals amb conills, gallines, ocàs, anecs,
coloms, xais, cabres, porcs, rates, gats i gossos.
Uns porquets camps conreats, molts prats verds, florits, plens de vaques i cavalls.
Boscos espessos, de boixos, ginebrons, trèmuls, fregies, fatjus, roures, pins, avets...
Senglars, guineus, tuijons, martes, llebres, esquirols, conills, escurçons...
Al terra, maduixes, nadius, xicoies, bolets de tota mena, del cep, al peu de rata, passant pel rovello i la múrgola...
A la muntanya penyes, espadat, canals, neu, torrents, agúi-les, boltons, cavirols, isards, algun cérvol,...
Al cel, sol, vent, núvols, neu, pluja, lluna, tots els estels, pardals, corbs, garses, merles, perdius, aus de tota mena.
Això hi ha a Estana.
Silenci, pau, tranquil.litat, salud, llum, vista,
passatge. Felicitat.
Així és Estana.


12/04/06


el reportage fotográfico de ESTANA, lo podéis encontrar en los enlaces de "Mis imágenes" o bien en "ESTANA".

1 comentario:

Anónimo dijo...

Ep, noi, com anem?
Queda una mica de neu a Estana, a peu de carrer? Ho dic per trepitjar-ne una mica, que pel que veig ja no n'hi haurà quan arribem al Québec.

Molt bones les fotos, felicita el teu pare!

Apa, ens llegim.
JC

CADI

CADI